Las camisetas no somos servilletas (T-shirts Aren't Napkins)

Coged a un joven periodista, Leo Roa, lanzadlo al espacio en medio de montones de chatarra, de bestias improbables, de malos, de criaturas salidas de todas partes y sobre todo envolvedlo todo de virtuosismo, de elegancia y de ese sentido del ritmo que sólo pertenece a Juan Giménez. Obtendréis una de esas escasas historietas de acción donde el futuro se lee riendo.

In book 2, Katy and Daemon are now linked through his alien powers. She has decided to try and resist him, but its hard. Now the Defense Department is in town and they know about him. To complicate matters, there is a new kid at school that appears to be keeping some kind of a secret. Can anyone be trusted?

A beautiful story about the importance of trees and conservation, and the small steps we can all take to care for the planet.

«Una ombra, un núvol negre darrere els arbres. I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls. Després, el va veure. Era un noi envoltat d'una boira espessa que la mirava. El noi li va allargar la mà. Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, però no podia moure's. Sentia una atracció estranya en els ulls d'aquell noi. Ulls verds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavava ànima endins. Un tremolor li va recórrer tot el cos i un llampec va esquerdar el cel. Aleshores va començar a ploure rabiosament.»