Entre las sombras (Rosa blanca 4)

«Quan el senyor Hiram B. Otis, ministre americà, va comprar Canterville Chase, tothom va advertir-li que feia una bogeria, perquè no hi havia dubte que el lloc estava embruixat». Tanmateix, qui realment havia de témer l ' arribada de la família Otis era el pobre fantasma que habitava la casa, perquè sempre acabava sent la joguina dels dos fills dels nous propietaris.

Tras recibir una desconcertante llamada de su madre, Luisa decide ir a verla, en el camino conoce un militar que decide acompañarla pues Él está seguro la madre de Luisa está muerta.

?Els detalls d?observació són magnífics. Un gest d?un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l?ambient d?un bar de poble, donen vida a històries en què l?element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. ?Guadalajara? no és cap excepció. JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia. ?El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció....

El conjunto de relatos de Cementerio prohibido de Francois Villanueva Paravicino mezcla el terror y lo fantástico con un estilo finamente descarnado, en cuyas páginas desfilan verdugos, caníbales, condenados, catástrofes, asesinatos, longevos, pesadillas, alienados, y zombis. El autor hace gala de un tacto hipersensible para sufrir y recrear el miedo, aquel temor que obsesiona al lector de este género, y que le revelará el oscuro rostro del Mal. Tal vez esta propuesta sea un tributo a Poe, Maupassant, Lovecraft, Shelley, Kipling, Byron, Quiroga, Clemente Palma, y otros genios que...